En la recta final per a l’aprovació de la llei whistleblower anticorrupció a Espanya.

Tots els estats membres de la Unió Europea estan obligats a aprovar la llei de la directiva 2019/1937 abans de desembre.

Des que es va instaurar el procediment per a la implantació de la llei de protecció per als denunciants de corrupció a Espanya estem a l’espera d’aprovació en el congrés dels diputats, per la qual cosa, el país està a les portes que la Unió Europea iniciï un procediment formal d’infracció, ja que aquesta directiva ha d’estar aprovada el 17 de desembre de 2021 i posada en marxa per a la seva aplicació abans d’aquesta data.

Tenim suficient temps per a aprovar la llei en el termini establert?

En termes reals a Espanya se li ha acabat el termini proposat, per la qual cosa, aquest s’ha incomplert i en passar dels dies el govern encara no ha redactat l’avantprojecte per part del consell de ministres perquè sigui portat davant el congrés dels diputats per al seu debat i aprovació, un tràmit que no s’ha realitzat a la data.

Què és la llei de protecció als denunciants de corrupció de la directiva 2019/1937?

La norma defensa als alertadors o whistleblowers que lliuren informació sobre irregularitats en contractació pública, finançament de terrorisme, sanitat i benestar d’animals, blanqueig de capitals, protecció del medi ambient, privacitat i dades personals així com qualsevol infracció que afecti els interessos financers de la UE.

L’anonimat d’aquestes bústies que víadenuncia gestiona serveixen per a evitar possibles represàlies, entre elles, l’acomiadament, l’assetjament o la intimidació, ja que les denúncies són efectuades dins d’un context laboral i són sensibles a tals pràctiques, és per això que la nostra bústia manté l’anonimat del denunciant en tot moment.

Aquestes normes en cap cas afecten la seguretat nacional de cada país, a l’ordre nacional, al dret de la UE respecte a informació sensible o classificada, fins i tot no envaeix el secret professional; aquesta normativa no invalida les normes nacionals respecte al degut exercici de consulta als sindicats per part dels treballadors.

Quins han estat els passos donats fins al moment pel Ministeri de Justícia?

1. Aprovació de la directiva europea el 23 d’octubre de 2019.
2. Creació del grup de treball dins de la comissió general de codificació per a presentar la proposta de llei el 2 de juny de 2020.
3.  Primera reunió del grup de treball per a abordar els assumptes concernents a la transposició de la normativa europea el 16 de juny de 2020.
4. Lliurament de l’esborrany o proposta que va ser acabada dins del termini que tenia com a última data el 2 de desembre de 2020.

A debat: Ultimant detalls de la llei whistleblower.

Encara està pendent el debat de la llei reguladora de la protecció a les persones denunciants, tot això, dins del marc de les iniciatives que el govern té previst aprovar durant l’any 2021 segons el Pla anual normatiu.

El 7 de gener de 2021 es va obrir la consulta prèvia perquè tant organitzacions com associacions i ciutadans poguessin fer les peticions pertinents a les qüestions plantejades en el document. El termini de finalització va ser el 27 de gener de 2021.

La unió europea ofereix un marge flexible pel fet que cada estat membre de la unió té peculiaritats jurídiques que són part del dret i les lleis de cadascun dels països. En el cas d’Espanya el debat s’ha centrat en l’ampliació i l’admissió de les denúncies anònimes.

Una altra pregunta que s’ha realitzat, va ser com gestionar els canals de denúncies, en els quals víadenuncia és pioner, per tant, en el cas que sigui centralitzada l’operativa dels canals de denúncies per una autoritat administrativa independent que segueixi i de respostes a les denúncies concordes a aquest marc legal. Víadenuncia està en plena capacitat de mantenir els estàndards en matèria legislativa i operativa.

S’estan analitzant assumptes de l’impacte econòmic de la normativa recollits en l’informe de la memòria de l’anàlisi normativa, però a futur això no està plenament decidit, ja que encara estan pendents les matèries de tipus transversal com ho són el desenvolupament de la norma estatal per part de les comunitats autònomes.

Les formacions polítiques i les seves propostes.

Les propostes per part dels grups polítics no es van fer esperar i és per això que ERC, Compromís, BNG i Més país proposen una autoritat independent de protecció d’alertadores en una bústia anònima i segur.

D’altra banda, VOX vol que sigui recompensat cada denunciant amb un 10% del total dels diners recuperats. També plantegen que aquestes denúncies tinguin trasllat a la fiscalia previ estudi per possibles delictes. VOX plasma en la seva proposta que existeixin sancions per als denunciants que presentin denúncies falses amb sancions que van des dels 200 € fins als 400.000 €.

D’altra banda, Ciutadans defineix un marc de prevenció, detecció i sanció de la corrupció. El marc que proposen és regular les denúncies internes i les externes a les organitzacions, proposta que encara es troba pendent de ser elevada al ple del congrés dels diputats.

Espanya es troba en el lloc 34 de l’índex de percepció de la corrupció segons Transparency internacional.

Els primers llocs del rànquing són per als països del nord europeu: Dinamarca, Finlàndia i Noruega com referents europeus amb puntuacions per sobre de 85 punts.

Espanya mentrestant, es troba en el lloc 34 per sobre d’Israel, Itàlia, Polònia, entre altres. Segons aquesta perspectiva Espanya encara està lluny d’estar en els primers llocs.

Si vols consultar el rànquing, punxi Aquí